SIMULACIÓ

1ª SIMULACIÓ

Penso que ha sigut una molt bona experiència, també és cert que no he sigut voluntària i he estat com a rol d’observadora, això m’ho ha fet tot molt fàcil. M’he sentit molt a gust i tranquil·la i motivada per participar i compartir debat entres els companys i companyes. Recordo que me’n vaig anar pensat que seria una molt bona idea que fos més sovint l’experiència del simulacre, és a dir, que es comptes com assignatura. Penso que es molt positiva la vivència en molts aspectes, però sobretot en el fet d’apoderar-te i alimentar el sentit crític i resolutiu d’una experiència nova que se’ns començarà a ser familiar. És per això, que tot allò que ens en vam emportar va ser una mescla de mirades i reflexions des de diferents punts de vista evocades sobre una mateix relat.

M’emporto a més, una gran conclusió sobre la dificultat que existeix a l’hora de poder acompanyar emocionalment els participants dels fets, a l’alumna qui s’entrevista i també a les alumnes víctimes de l’assetjament, encara que no hi siguin presencialment, tenir cura de com en sortit afectades i com transmetre el missatge de respecte i acompanyament de cara cap a elles. Tanmateix, donar espai i temps a la reflexió dels fets per tal de que l’alumna entrevistat pugui valorar la importància dels acords de convivència que han d’existir al centre i com tenir-los en compte per poder reparar la situació i poder-se integrar de nou. Tenir temps per poder atendre cuidadosament les dues parts importants de l’entrevista, penso que es prioritari per poder fer bé la tasca, l’acompanyament de l’adolescent. Les competències que es posen en pràctica com a tutor, per una banda és el que acabo de anomenar darrerament, el fet de poder tractar de forma individual a l’alumna des d’un lloc comprensiu, però també educatiu en el que ha de aprendre a tenir en compte els acords de convivència i respecte cap a la comunitat educativa.

El tutor és un enllaç, un vincle, un pont de l’individu alumne amb les seves inquietuds amb la panoràmica general del centre. També, penso que en aquest cas és important la tasca com a tutor a orientar i situar a l’alumne, d’ajudar-lo a fer preguntes sobre com esta ell amb si mateix, quines ambicions té i cap on vol seguir construint la seva formació, ja que es troba en un edat important a l’hora de començar a prendre decisions sobre la seva projecció acadèmica. És possible que tota aquesta feina no es pugui resoldre en una única sessió, també el procés de maduració sobre les coses necessiten temps entre mig, per això seria molt important poder tornar a fer una trobada amb aquest alumne i seguir avaluant i valorant com se sent amb ell mateix ien el context on es troba.

2ª SIMULACIÓ

Aquesta segona simulació em vaig oferir com a voluntària per sortir a actuar, desprès de l’última simulació crec que em va agradar tant l’exercici que em vaig envalentir per sortir a fer-ho jo mateixa. Junt amb el company Iker, vam tenir una trobada amb un pare d’un alumne que estava preocupat o més aviat enfadat amb el que estava decidint el seu fill sobre el seu futur acadèmic. Va ser interessant com ens vam posicionar nosaltres, les docents, vers una persona que tenia el rol de poca empatia i molta exigència cara cap al seu fill. Vam intentar mantenir la calma i tractar amb un to adequat per alleujar la situació de neguit i enfado, per tal de poder conversar sobre com estàvem de satisfets el professorat amb el David, l’alumne, i que tenia un molt bon rendiment i pensàvem que els estudis que estava escollint era perquè realment li despertaven molt d'interès. Tot i així, la posició del pare era rotunda i creia que eren uns estudis sense futur, així que no tolerava aquesta decisió de formar-se en allò que no tingués una segures sortides laborals.

Per tant, trobats en aquest punt, ens sentíem molt lluny de l’opinió que tenia el pare de l’alumne amb el que nosaltres creiem com a docents, així que li vam proposar d’intentar reflexionar sobre com ho podríem fer per trobar-nos en un punt mig. Per fer-ho era necessària la participació del David i sense deixar de banda a la seva mare, que justament tenia una opinió més comprensiva amb el que estava passant. Després de parlar una bona estona, aquesta va ser la conclusió, concertar una nova trobada amb els participants que faltaven. Però, deixant sobre la taula la importància de la comunicació i el vincle de confiança entre pare i fill per tal de poder avançar amb la gestió del conflicte.

Posteriorment va ser molt interessant com els companys i companyes ens vam comentar què havien observat i quina opinió tenien sobre què havia passat. El està improvisant casi no ens en vam adonar de moltes de les coses que van passar i tenia el feedback dels companys i companyes ajudava a prendre consciència de com s’havia desenvolupat. L’Iker va mantenir molt bé la seva posició com a docent i especialista en l’àmbit educatiu, cosa que afavoria en no quedar-nos en petitets davant la situació, també sabent dirigir-se amb un to molt agradable i adequat. Per la meva part, em vaig donar compte més tard, que intentava tenir una mirada més panoràmica de la situació i quan veia que ens anàvem de la conversa a altres coses la reconduïa cap allò més important, extreure conclusions i intentar trobar una mirada conciliadora sobre la problemàtica.

En resum, altre cop, penso que va ser una molt bona experiència i estic molt satisfeta d’aquest cop haver participat activament en la simulació de docent. Penso que si algun dia em trobo amb aquesta mateixa situació, ràpidament contactaré amb aquesta experiència i en totes le s conclusions que vam extreure de la sessió gràcies els companys i companys i el professorat que ens va acompanyar en aquest cas.