BLOC5

• Quin és l’objectiu de l’educació emocional?

L’objectiu principal, penso que és el desenvolupament integral de la personalitat de l’alumnat, és a dir el treball de l’autoconeixament a través de la consciència de les emocions i l‘habilitat de poder-les autoregular per tal de poder viure connectat amb un mateix i forjant un autoestima equilibrat i positiu. Aquest treball es té en compte a partir de desenvolupar les cinc competències emocionals que asseguren la base d’una exitosa educació emocional, que són les següents:

- Consciència emocional
- Regulació de les emocions
- La motivació intrínseca
- Habilitats socio-emocionals
- Les relacions entre emoció i ben estar subjectiu

• Per què és tan important treballar l’educació emocional a secundària?

És important treballar-ho durant l’etapa de la secundària perquè és un moment clau dins l’etapa de creixement, és un dels primers moments de construcció de la identitat de la persona de manera conscient, on l’autoconcepció d’un mateix es quasi 100% dependent de l’entorn que just és motor de l’autoestima personal.
Per això, i per molts altres motius més, l’educació emocional afavoreix en dotar a l’alumnat d’eines per autoregular les emocions de forma assertiva, per tal de poder treballar el dia a dia en un benestar emocional que potenciarà de forma positiva les seves experiències amb les relacions socials, en els sus reptes personals i en la seva plenitud personal, és a dir en direcció a una salut mental més sana.

• Recordes si en algun moment de la teva escolarització vas treballar les emocions? En cas afirmatiu, de quina manera? En cas negatiu, t’hagués agradat? Penses que hagués generat un canvi en tu o en els companys?

Crec recordar que no, no les vaig treballar en tot els recorregut acadèmic, però pot ser la meva memòria em falla i alguna activitat o exercici puntual pot ser si que devia fer, ara segurament durant l’etapa d’educació infantil o primària. Òbviament crec que m’hagués encantat poder treballar aquests aspectes tant essencials, sento que ha sigut un gran error que això no s’hagi integrat abans en el sistema educatiu, bé i avui dia encara n podem cantar victòria, però mica en mica si que en escoles sobretot de pedagogies actives estan posant-ho al centre de les seves metodologies.

Justament pel fet de no haver rebut educació emocional, crec que més endavant ha fet que m’interesses especialment pel temari de les emocions i sobretot en la psicologia, de forma natural m’ha atret tot aquest contingut perquè crec que per una parta he tingut la necessitat d’entendre’m de coneixem, de donar-me a respostes que no he sabut trobar en el meu entorn. A més cada vegada això és més habitual en les generacions que no hem tingut aquesta base d’educació emocional, ens passen coses i no sabem què són i com explicar-les, perquè tenim un gran dèficit d’alfabetització emocional. Per això, crec fermament que sí, que i si hagués rebut una programació pensada i elaborada per afavorir el desenvolupament de la personalitat a través de l’autoconeixament de les emocions, avui dia ja estria molt més avançada i amb molta més maduresa en relació a la intel·ligència emocional. En general, partiríem creant vincles molt més enriquidors, positius i afectius, amb la gran finalitat de ser conscients de la importància de la salut mental, que tot i que no ens donem compte sempre està en joc.